JOSEP VAN BALART
En el treball artístic de van Balart no hi ha nostàlgia per res en la mesura que tot és continuament assolible, sense les categories temporals i jeràrquiques de present i passat, típiques de les avantguardes històriques que sempre han viscut el temps passat com arqueologia.
Van Balart practica, mitjançant la pintura, la teoria d'una manualitat assistida per una idea, posant dins l'obra una hipòtesi formulada a través de la particularitat d'una figura o d'un signe. Si la imatge constitueix, d'unabanda, la revelació de la idea inicial, de l'altra és també testimoni del procediment pictóric que la produeix i revela el circuit intern, la gamma complexa de reflexos, les possibles correspondències, els lliscaments i les remissions entre les diverses polaritats.
El seu treball és un operar amb un ventall d'estils, sempre recolzat per una idea de l'art que cerca dins de si mateix els motius de la seva pròpia existència. Motius que consisteixen en el plaer d'una pintura finalment sostreta a la tirania de la novetat i lliurada a la capacitat d'utilitzar diverses maneres per a arribar a la imatge. Els punts de referència són molts, sense cap mena d'exclusió, de Cézanne a Picasso, de Magritte a De Chirico, de Picabia a Klee, etc. Però el reclam estilístic és immediatament reabsorbit per la qualitat del resultat; la pintura esdevé l'àmbit dins el qual manualitat i concepte troben un equilibri.
A van Balart la imatge està sempre recolzada per la necessitat d'un títol o d'una disdascalia pintada directament sobre el quadre, que serveix per a revelar-ne el mecanisme intern. L'obra esdevé un circuit mòbil de referències internes i externes, totes al servei d'una imatge que s'ofereix a la mirada com a substància pictòrica i com a forma mental. En el primer cas, la imatge és satisfeta per la matèria que la constitueix; en el segon cas, ella es posa com a demostració sorprenent d'una idea: en l'art una idea existeix solament si aquesta està encarnada en el teixit del llenguatge. En van Balart la imatge sempre és clara i evident.
(Santiago Sánchez -Presentació de l'exposició 15 anys de: "recorta, pinta y colorea"- 1998)
Josep van Balart (El Prat, 1960), ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, com Col·lectiva d'art de joves artistes locals, Sala d'art Josep Bages (1987, 1988, El Prat), Col·lectiva d'artistes del Prat, Sala Hispano 20 (1989, Barcelona), Fosc Desig i Presències Talismàtiques, Sala 11 (1991, 1992, El Prat), i Acció! i Acció 2, al Centre de cultura contemporània La Capsa (1996, 1997, El Prat), entre d'altres.
Les exposicions individuals més destacades de van Balart són: Epur si Muove (1998, El Lloro, El Prat - Librería Newton, Barcelona); Sala Communiqué (1989, Barcelona), Josep van Balart (1991, Sala 11, El Prat); Obra recent (1996, Sala El Quinto Pino, El Prat); El mite d'Orfeu (1998, Sala Torre de Babel, El Prat); i 15 anys de "recorta, pinta y colorea" (1998, Sala d'art Josep Bages, El Prat).
Amazing Stories relata l'atac d'un cadell de pollastre contra la població del Prat, el mòbil d'aquest atac és el de la revenja i, el desenllaç, presumiblement desolador. Un detall, les potes de la bestia són de color blau.
Fotografies:
Vamaca (perfil)
Arxiu personal de l'artista (obres)
Torna a Creadors Gallum Gallum
Torna a l'inici
